domingo, 16 de noviembre de 2014

LÍNIA FERROVIÀRIA

Imagen cogida de la red




LÍNIA FERROVIÀRIA




Cada volta el vent fa tremolar els ulls perduts en el paisatge del temps.
En l’aglomeració del ferro dilatat, l’oïda àvida apegada a les travesseres,
a aqueixos ferros violents del meu propi jardí.
Qui desdiu aquesta tendresa de conspiracions? —El tren, el tren que s’ho beu
tot: respira la seua tos de supervivent en la alforja del meu pit.
A la riba de la garrotxa, el fil prim del refilet, l’esternut imbatible
del seu trànsit. El turó dels somnis enmig de la boira. 
Ara camine girant en els meus cansaments: entre la tanca del crepuscle
i els carrers insegurs i les voravies cobertes de bijuteria,
la intempèrie i la seua novel•la negra,
la conspiració penitent, devota d’un altres cossos possesos de fatalitat.
(Després de pensar en aquestes coses antigues, continue en el meu oasi solar:
                                                                                                                      [ ajunte un per un,
els objectes per a reconstruir el cresol d’aquells dies.)
Per cert, al besllum, l’estació ferroviària del meu alé…

“LÍNIA FERROVIÀRIA” [‘LÍNEA FERROVIARIA’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





LÍNEA FERROVIARIA
.



Cada vez el viento hace temblar los ojos perdidos en el paisaje del tiempo.
En la aglomeración del hierro dilatado, el oído ávido pegado a los durmientes,
a esos fierros violentos de mi propio jardín.
¿Quién desdice esta ternura de conspiraciones? —El tren, el tren que lo bebe
todo: respira su tos de sobreviviente en la alforja de mi pecho.
A la orilla de la breña, el delgado hilo del trino, el estornudo imbatible
de su tránsito. La loma de los sueños en medio de la niebla.
Ahora camino girando en mis cansancios: entre la alambrada del crepúsculo
y las calles inseguras y las aceras cubiertas de bisutería,
la intemperie y su novela negra,
la conspiración penitente, devota de otros cuerpos posesos de fatalidad.
(Luego de pensar en estas cosas antiguas, sigo en mi oasis solar: junto uno a uno,
los objetos para reconstruir el candil de aquellos días.)
Por cierto, al trasluz, la estación ferroviaria de mi aliento…
.Barataria, 14.XI.2014