lunes, 22 de septiembre de 2014

FEBRE DE FINESTRES

Imagen cogida de la red




FEBRE DE FINESTRES




Parpelleja la rosada sobre el repertori de finestres. (L’ull nu en la barana
del dia, el tambor del silenci com una pluja lenta.)
Entre els rampells de la claredat, la lectura dels adéus que mai no hi manquen.
Darrere de les finestres, la brasa del tacte en la pell de l’ocell.
A colp de calendari, ja m’he acostumat a aqueix món de miratges;
L’ofec, al capdavall, és un malfactor de recances.
Puc fiar-me d’aquesta presó de cristalls?
Em tem que he de continuar anomenant totes les foscors que aguaiten,
els racons on no es pot guardar l’eternitat, ni el foc consagrat
en les axil·les de la revelació.
Finalment, ningú no resta il·lés. L’insomni no és fidel als llençols, creix
el herbassar de les pors, creix la sal de la paüra…

“Febre de finestres” d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ





FIEBRE DE VENTANAS




Pestañea el rocío sobre el repertorio de ventanas. (El ojo desnudo en la baranda
del día, el tambor del silencio como una lluvia lenta.)
Entre los arrebatos de la claridad, la lectura de los adioses que nunca faltan.
Tras las ventanas, la brasa del tacto en la piel del pájaro.
A golpe de calendario, ya me he acostumbrado a este mundo de espejismos;
el ahogo, después de todo, es un malhechor de pesadumbres.
¿Puedo fiarme de esta cárcel de cristales?
Me temo que debo seguir nombrando todas las oscuridades que acechan,
los rincones donde no se puede guardar la eternidad, ni el fuego consagrado
en las axilas de la revelación.
Al final, nadie queda ileso. El insomnio no es fiel a las sábanas, crece
el hierbazal de los miedos, crece la sal del pavor…

Barataria, 15.IX.2014