lunes, 30 de septiembre de 2013

BRESCA

Imagen cogida de la red



BRESCA




Puc fer tantes analogies a l’hora de la dansa de les abelles.
Puc obrir el teló del ruc omnipresent, 
Descubrir el bombat dels sagraments, i el genet alat damunt de la mel.
Els dies pregons, l’arrel somnàmbula del pols: després, els aspres
buits que deixa la congesta.
Cap a on van, al capdavall, les ales i les parpelles?
Cap a on el brunzir dens, la desfilada, l’atac, la resistència?
—Cada cèntim de la bresca s’enredra en els dits: cada gota afegeix crits.
Jo, semblant a l’eixam, habite al cau dels somnis.
Mai no he fet servir contrasenyes per a trotar davall del violí de les entranyes.
(Però hem de jugar a l’endevinalla per a descobrir l’alba. Així pengen
els rellotges del pèndol.)


“Bresca” [‘Panal’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït del romanés al català per PERE BESSÓ





PANAL



Puedo hacer tantas analogías a la hora de la danza de las abejas.
Puedo abrir el telón de la colmena omnipresente, 
descubrir la comba de los sacramentos, y el jinete alado sobre la miel.
En los días profundos, la raíz sonámbula del pulso: después, los ásperos
vacíos que deja el ventisquero.
¿Hacia dónde van, después de todo, las alas y los párpados?
¿Hacia dónde el zumbido denso, el desfile, el ataque, la resistencia?
—Cada centavo del panal se enreda en los dedos: cada gota suma gritos.
Yo, como enjambre habito en la madriguera de los sueños.
Nunca usé contraseñas para trotar debajo del violín de las entrañas.
(Pero hay que jugar al acertijo para descubrir el alba. Así cuelgan
los relojes del péndulo.)
Barataria, 30.IX.2013