lunes, 18 de febrero de 2019

DESENCERTS VISCERALS

Imagen FB de Pere Bessó






DESENCERTS VISCERALS




Potser la sang no tinga la faisó necessària per a aquest temps
d’apoplexies múltiples, ni bon aura per al perfum.
Potser només ens deixem dur per idees entumides,
enardides per l’esca del moment.
Més enllà dels exteriorismes aparentment innocents,
hi ha la condició de ser esquer.
O tinta cega que en acabant haurà de fer-se mocador, o vinagre
o cementiri, o simple història d’aquella gran foguera.

Demà ho sabrem quan tindrem les genives trencades i la despulla
deixarà de ser simple cojuntura. Tot l’ardor actual serà el renec
d’aquella ebrietat altiva, casi apocalíptica.

Tanque el meu puny per si de cas quan el judici ja no ajuda.
No hi ha, tampoc, glicines, ni jacints per a aromar la tendresa.
.
Poema d’ANDRE CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




DESACIERTOS VISCERALES




Quizás la sangre no tenga la hechura necesaria para este tiempo
de apoplejías múltiples, ni buen aura para el sahumerio.
Quizás sólo nos dejamos llevar por ideas entumecidas,
enardecidas por la yesca del momento.
Más allá de los exteriorismos aparentemente inocentes,
está la condición de ser señuelo.
O ciega tinta que luego habrá de convertirse en pañuelo, o vinagre
o cementerio, o simple historia de aquella gran fogata.

Mañana lo sabremos cuando tengamos las encías rotas y el despojo
deje de ser simple coyuntura. Todo el ardor actual será el reniego,
de aquella ebriedad altiva, casi apocalíptica.

Cierro mi puño por si acaso cuando el juicio ya no ayuda.
Ni hay, tampoco, glicinias, ni jacintos para aromar la ternura.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga






SET DE FÚRIES

Imagen FB de Pere Bessó





SET DE FÚRIES





The unchained sun, in raging thirst,
Feeds the last day to the first.
Djuna Barnes




Quasibé com un colp, aquesta set de fúries en un got d’escumes. Tots celebren el deute dels dies, o la mendicitat perllongada dels reajustaments. Potser podríem deixar els punts suspensius en comptes del punt final, al cap si es trenca l’espill, s’ha de recollir els trossets insomnes, les mínimes transparències que queden inútilment extraviades. Sempre estem davant de l’estupidesa de l’últim dia; el tràngol, per cert, no ens torna res, ni tan sols la disfressa d’aquell cigne, ni la barreja de veritats i mentides, posades en la balança. L’única cosa certa és el que no veiem dels punts cardinals.
.
Poema d’ANDRE CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





SED DE FURIAS





The unchained sun, in raging thirst,
Feeds the last day to the first.
Djuna Barnes




Casi como un golpe, esta sed de furias en un vaso de espumas. Todos celebran la deuda de los días, o la mendicidad prolongada de los reajustes. Quizás pudiésemos dejar los puntos suspensivos en vez del punto final, al cabo si se quiebra el espejo, hay que recoger los pedacitos insomnes, las mínimas transparencias que quedan inútilmente extraviadas. Siempre estamos frente a la estupidez del último día; el trance, por cierto, no nos devuelve nada, ni siquiera el disfraz de aquel cisne, ni la mezcla de verdades y mentiras, puestas en la balanza. Lo único cierto es lo que no vemos de los puntos cardinales.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga