miércoles, 20 de febrero de 2019

HERMETISME DOLENT

Imagen Pere Bessó






HERMETISME DOLENT





En l’hermetisme de la brasa, els tolls dolents del temps.
I aquesta caverna dolceta que no deixa dormir.
En aquest temps de memòria, la pedra glacial de la ingratitud:
mor la dignitat humana; crema el dolor i el mussol
d’arrugues, els espills amargs de la gota de semen com gra
derruït en l’opacitat de la creu.
Diàriament un travessa ganivets i agulles de cap i bisturís sinistres,
diàriament el pantà de la mentida i la rosa de pus en les pupil·les,
diàriament entren ganes de fer-se pols o ull que mai no veu,
diàriament creix l’embrió de les falses neutralitats i la seua metzina,
diàriament les culleradetes d’insolència des del dejuni,
diàriament les fake news en engrunetes amb l’olor de menta o canyella,
diàriament l’heroïcitat de la maldat i les seues matrones,
diàriament les confuses vestimentes espirituals i les corbates
menystingudes en aquelles estranyes avingudes del rovell.
Diàriament les belles llàgrimes en el beuratge de fel de l’apocalipsi,
Diàriament fa mal el taüt del pensament i el seu darrer sopar.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HERMETISMO DOLIENTE





En el hermetismo de la brasa, los charcos dolientes del tiempo.
Y esa caverna dulzona que no deja dormir.
En este tiempo de memoria, la piedra glacial de la ingratitud:
muere la dignidad humana; quema el dolor y el búho
de arrugas, los espejos amargos de la gota de semen como grano
derruido en la opacidad de la cruz.
A diario uno atraviesa cuchillos y alfileres y bisturís siniestros,
A diario el pantano de la mentira y la rosa de pus en las pupilas,
A diario dan ganas de hacerse polvo u ojo que nunca ve,
A diario crece el embrión de las falsas neutralidades y su ponzoña,
A diario las cucharaditas de insolencia desde el desayuno,
A diario los fake news en migajitas con olor a menta o canela,
A diario la heroicidad de la maldad y sus matronas,
A diario las confusas vestimentas espirituales y las corbatas
desairadas en aquellas extrañas avenidas del moho.
A diario las bellas lágrimas en el brebaje de hiel del apocalipsis,
A diario duele el ataúd del pensamiento y su última cena.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: