CARRERS D’ODI

Imagen FB de Pere Bessó

CARRERS D’ODI

There, while music scratches its scrofulous
stomach, the brute beast emerges and stands,
clear and careful, knowing always the exact peril…
Frank O’Hara

Mai no he desestimat el perill perquè hui l’odi és en tots els carrers: és terrible el discurs de la desesperança, o el antidiscurs en l’aigua dels lavabos; les meues entranyes es rebolquen davant de la bèstia anquilosada dels seus ulls. L’escenari ens presenta un embafador somnambulisme amb focs i fal·lus demencials: és tal la mutilació de la raó, que un es vist de tile i afonies i fantasies gòtiques. Ja ni tan sols es pot orinar amb la tendresa de l’esglai sinó amb el sopor d’una entranya mutilada.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CALLES DE ODIO

There, while music scratches its scrofulous
stomach, the brute beast emerges and stands,
clear and careful, knowing always the exact peril…
Frank O’Hara

Nunca he desestimado el peligro porque hoy el odio está en todas las calles: es terrible el discurso de la desesperanza, o el antidiscurso en el agua de los lavabos; mis entrañas se revuelcan ante la bestia anquilosada de sus ojos. El escenario nos presenta un empalagoso sonambulismo con fuegos y falos demenciales: es tal la mutilación de la razón, que uno se viste de tile y afonías y fantasías góticas. Ya ni siquiera se puede orinar con la ternura del pasmo sino con el sopor de una la entraña mutilada.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga