miércoles, 20 de febrero de 2019

CROQUIS DEL DOL

Imagen FB de Pere Bessó





CROQUIS DEL DOL





Damunt de l’última campana del crepuscle, els retaules malmesos
de l’emoció i el seu cor d’exhumacions.
De quin son parlem quan el pelatge és negre i ací
s’amaguen les mans perverses del desdeny i la perfídia?
(Hi ha ranciesa pretèrita en els espills que fingeixen somnis
i d’altres dominis, i uns altres ulls que mugeixen a l’horitzó.)
Quan veiem el croquis dels ofecs, emergeix el dol darrer
de les màscares i baveja la vigilia amb els seus tombs precaris.
Per descomptat no és senzill llevar-li el tile a les ombres,
ni fer distincions entre el corc i les ulleres.
entre la fetidesa i els camins sargits de coàguls.
És clar que encara no arriba el plany, ni l’aiguat de la llum falsa
de la lluerna: en l’altar, la boirina i el purgatori i la imantació 
dels plats badats.
Qui coneix els mesenteris dels pantans i els femers,
sap que no hi ha plomatges fortuïts, ni dolços del tamany
de la lluna, ni besos en “claredats indemnes”.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CROQUIS DEL LUTO





Sobre la última campana del crepúsculo, los retablos maltrechos
de la emoción y su coro de exhumaciones.
¿De qué sueño hablamos cuando la pelambre es negra y ahí
se esconden las manos aviesas del desdén y la perfidia?
(Hay ranciedad pretérita en los espejos que fingen sueños
y otros dominios, y otros ojos que mugen en el horizonte.)
Cuando vemos el croquis de los ahogos, emerge el luto postrero
de las máscaras y babea la vigilia con sus tumbos precarios.
Desde luego no es sencillo quitarle el tile a las sombras,
ni hacer distinciones entre la carcoma y las ojeras.
entre la fetidez y los caminos zurcidos de coágulos.
Claro que aun no llega el llanto, ni el aguacero de la luz falsa
del tragaluz: en el altar, la neblina y el purgatorio y la imantación
de los platos quebrados.
Quien conoce los entresijos de los pantanos y los muladares,
Sabe que no hay plumajes fortuitos, ni dulces del tamaño
de la luna, ni besos en “claridades indemnes”.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: