jueves, 7 de marzo de 2019

MORT DE L’ÀNIMA

Imagen FB de Pere Bessó





MORT DE L’ÀNIMA




¡Aquí ya todo está vestido
de dolor riguroso; y arde apenas,
como una cera tísica,…!
César Vallejo




Crema la nuesa freda dels braços i l’alba final del naixent. En les marges de la boca, la gola finida, fes el mar en el seu litoral infinit. Resta la matèria en el fèretre, es desfa èbria d’espessor; l’ànima també mor, però, en canvi, es consuma en l’ocell infinit del ponent. (Al final del dia, només es beslluma allò que respira: en mi és un quadern d’ulleres on s’han anat accentuant els insomnis i aquells corcs esdevinguts de l’alegria.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




MUERTE DEL ALMA




¡Aquí ya todo está vestido
de dolor riguroso; y arde apenas,
como una cera tísica,…!
César Vallejo




Arde la desnudez fría de los brazos y el alba final de lo naciente. En las márgenes de la boca, la garganta fenecida, hendido el mar en su litoral infinito. Queda la materia en el féretro, se deshace ebria de espesura; el alma también muere, pero en cambio, se consuma en el infinito pájaro del poniente. (Al final del día, sólo se trasluce aquello que respira: en mi es un cuaderno de ojeras donde se han ido acentuando los insomnios y aquellas carcomas devenidas de la alegría.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: