©Pintura de Gerhard Richter
OMBRA DEL CAPTIVERI
És l’ombra del temps
el propi captiveri, la calamitat sempre a prop de la tendresa, els durs traus
de la nit al pit. Pengen els ulls de la pols del carrer: s’ens va apagant el
sentit de la vida, excepte la nit que cobreix el son. Odie aquell ocell de
galops en el fred cremat dels meus porus. (Encara
que no guarde remordiments d’aquella tremolor d’ossos i mirades d’un taüt
amarg.) De vegades, només vull tornar als meus ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
SOMBRA DEL CAUTIVERIO
Es la sombra del
tiempo el propio cautiverio, la calamidad siempre cerca de la ternura, los
duros ojales de la noche en el pecho. Penden los ojos del polvo de la calle: se
nos va apagando el sentido de la vida, salvo la noche que cubre el sueño. Odio
aquel pájaro de galopes en el frío quemado de mis poros. (Aunque no guardo remordimientos de aquel temblor de huesos y miradas
de un amargo ataúd.) A veces, sólo quiero regresar a mis ojos.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Gerhard Richter
No hay comentarios:
Publicar un comentario