OMBRA DEL CAPTIVERI

©Pintura de Gerhard Richter

OMBRA DEL CAPTIVERI

És l’ombra del temps el propi captiveri, la calamitat sempre a prop de la tendresa, els durs traus de la nit al pit. Pengen els ulls de la pols del carrer: s’ens va apagant el sentit de la vida, excepte la nit que cobreix el son. Odie aquell ocell de galops en el fred cremat dels meus porus. (Encara que no guarde remordiments d’aquella tremolor d’ossos i mirades d’un taüt amarg.) De vegades, només vull tornar als meus ulls.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

SOMBRA DEL CAUTIVERIO

Es la sombra del tiempo el propio cautiverio, la calamidad siempre cerca de la ternura, los duros ojales de la noche en el pecho. Penden los ojos del polvo de la calle: se nos va apagando el sentido de la vida, salvo la noche que cubre el sueño. Odio aquel pájaro de galopes en el frío quemado de mis poros. (Aunque no guardo remordimientos de aquel temblor de huesos y miradas de un amargo ataúd.) A veces, sólo quiero regresar a mis ojos.

Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

©Pintura de Gerhard Richter