lunes, 5 de octubre de 2020

DOLOR│ DOLOR

 

Imagen FB de Pere Bessó



DOLOR

 

 

On es troben les teues mans, desapareix el fantasma de la pena. — De vegades, el sanglot em sacseja la gola. A les meues ulleres hia ha cucs de tristesa i bocins amargs de colors destenyits que revelen la seua rara recança. També hi ha camins secs com vestigis d’un ocell negre en les ales del qual s’alça una llàgrima d’orfandat.

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

DOLOR

 

 

Donde estén tus manos, desaparece el fantasma de la pena. —A veces, el sollozo sacude mi garganta. En mis ojeras hay gusanos de tristeza y pedazos amargos de colores desteñidos que desvelan su rara pesadumbre. También hay caminos secos como vestigios de un pájaro negro en cuyas alas se levanta una lágrima de orfandad.

.

Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: