Imagen FB de Pere Bessó
PLENITUD DEL
GALOP
En la plenitud del
galop, travessem el temps i els seus litorals
insòlits, aquestes fosques finestres de pedra que ens dóna el llenguatge,
aquests somnis de gelatina en què es perd el deliri,
aquests cavalls estàtics amb brida d’insomnis i musells
de fúnebres hòsties, i buits esbargits en cresols d’intempèrie
i veus de lúgubre esperma.
Ignore si tindrem un futur amb boques suplicants.
Ara només collim la fugida i el paisatge totèmic de les flassades,
potser una carícia banyada de cendra i un ocell impensable
en algun atri on els rituals es troben infestats d’hospici.
Per si de cas, pense en el vol i en l’ull desbocat del sens fi.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
insòlits, aquestes fosques finestres de pedra que ens dóna el llenguatge,
aquests somnis de gelatina en què es perd el deliri,
aquests cavalls estàtics amb brida d’insomnis i musells
de fúnebres hòsties, i buits esbargits en cresols d’intempèrie
i veus de lúgubre esperma.
Ignore si tindrem un futur amb boques suplicants.
Ara només collim la fugida i el paisatge totèmic de les flassades,
potser una carícia banyada de cendra i un ocell impensable
en algun atri on els rituals es troben infestats d’hospici.
Per si de cas, pense en el vol i en l’ull desbocat del sens fi.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
PLENITUD DEL GALOPE
En la plenitud del
galope, atravesamos el tiempo y sus litorales
insólitos, esas oscuras ventanas de piedra que nos da el lenguaje,
esos sueños de gelatina donde se pierde el delirio,
esos caballos estáticos con brida de insomnios y hocicos
de fúnebres hostias, y vacíos derramados en candiles de intemperie
y voces de lúgubre esperma.
Ignoro si tendremos un futuro con bocas suplicantes.
Ahora solo cosechamos la fuga y el paisaje totémico de las cobijas,
quizás una caricia bañada de ceniza y un pájaro impensable
en algún atrio donde los rituales están infestados de hospicio.
Por si acaso, pienso en el vuelo y en el ojo desbocado del sinfín.
.
Del libro: Precariedades, 2019
insólitos, esas oscuras ventanas de piedra que nos da el lenguaje,
esos sueños de gelatina donde se pierde el delirio,
esos caballos estáticos con brida de insomnios y hocicos
de fúnebres hostias, y vacíos derramados en candiles de intemperie
y voces de lúgubre esperma.
Ignoro si tendremos un futuro con bocas suplicantes.
Ahora solo cosechamos la fuga y el paisaje totémico de las cobijas,
quizás una caricia bañada de ceniza y un pájaro impensable
en algún atrio donde los rituales están infestados de hospicio.
Por si acaso, pienso en el vuelo y en el ojo desbocado del sinfín.
.
Del libro: Precariedades, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario