lunes, 12 de octubre de 2026

ENYORE LA CASA DEL TEU COS / EXTRAÑO LA CASA DE TU CUERPO

 

André Cruchaga


ENYORE LA CASA DEL TEU COS

 

Enyore la casa del teu cos entre la borina de la pinada i els ocells,

he suportat els minuts cremants i el sufocament  escalonat de la soledat,

pensí en la felicitat amb el risc que es convertira en estàtua,

sé que és follia aferrar-me a un batec perdut en la incertesa,

però és massa la set, innombrables els porus del teu cos a la vora

de les meues mans, «la dansa de l’amor» entre nosaltres, els pulmons i la flaire

de la rosada com una llavor que sobreviu enmig de la fullaraca.

Vull descreure qualsevol relat que desdiga la trajectòria de la nostra sang,

retrocedir a la duresa del brunzit.

Des de la distància, la teua veu d’argila trenca l’alba en l’ocell  del davant.

Per a no deixar-me morir busque els teus braços ardents en la brisa que besa

els meus costats, en l’aigua que travessa el meu front.

Enyore la casa del teu cos ara que tot és fàstic i la nit un abís.

____________________

 

EXTRAÑO LA CASA DE TU CUERPO

 

Extraño la casa de tu cuerpo entre la neblina del pinar y los pájaros,

he soportado los minutos quemantes y el sofoco escalonado de la soledad,

pensé en la felicidad con el riesgo de que se convirtiera en estatua,

sé que es locura aferrarme a una palpitación perdida en la incertidumbre,

pero es demasiada la sed, innumerables los poros de tu cuerpo a la orilla

de mis manos, «la danza del amor» entre nosotros, los pulmones y el aroma

del rocío como una semilla que sobrevive en medio de la hojarasca.

Quiero descreer cualquier relato que desdiga la trayectoria de nuestra sangre,

retroceder a la dureza del zumbido.

Desde la distancia, tu voz de arcilla amanece en el pájaro de enfrente.

Para no dejarme morir busco tus brazos ardidos en la brisa que besa

mis costados, en el agua que atraviesa mi frente.

Extraño la casa de tu cuerpo ahora que todo es hastío y la noche un abismo.

 

 

(Del poemari ‘Los que resistimos a la penumbra’, 2026

 [‘Els qui resistim la penombra’, 2026])