viernes, 6 de septiembre de 2013

LA FI DELS TEMPS

Imagen cogida de la red



LA FI DELS TEMPS




Alguna cosa parla amb mi des de la roca que discorre dins de l’aigua:
el llenguatge és el mateix que aprenguí en l’huracà de les paràboles;
—els colors descoberts en el darrer designi, i dissolts
en la bullida del foc que creix en l’últim calze del mirall.
(La llumyania del firmament m’envaeix sempre amb les seues preguntes:
aprenguí del despull tota la filosofia de la vida; el tragí s’esvaeix
en una sola paraula: m’aboque a l’ull de la felicitat última)…
Serveixen de res els conclaves quan s’anteposa l’orgasme de la ràfega?
Augmenta el núvol d’excrements als transatlàntics…

“La fi dels temps” [‘Final de los tiempos’] d’André Cruchaga traduït al català per Pere Bessó





FINAL DE LOS TIEMPOS



Algo habla conmigo desde la roca que discurre dentro del agua:
el lenguaje es el mismo que aprendí en el huracán de las parábolas;
—los colores descubiertos en el postrero designio, y disueltos
en el bullir del fuego que arrecia en el último cáliz del espejismo.
(La lejanía del firmamento me invade siempre con sus preguntas:
aprendí del despojo toda la filosofía de la vida; el trajín se desvanece 
en una sola palabra: me asomo al ojo de la felicidad última)…
¿Sirven de algo los cónclaves cuando se prima el orgasmo de la ráfaga?
Aumenta la nube de heces en los transatlánticos…

Barataria, 06.IX.2013

No hay comentarios: