ANDANA

Imagen cogida de la red

ANDANA

Encara crides el meu nom com un vell clavicèmbal. Entre anells errants
i gossos de carrer, l’estació seca espanta els ocells:
—sembla que el pressentiment s’abillà d’eternitat (amollen els cantons el safrà
de la nit); jo m’hi quede, per si de cas, a l’aguait que Déu
parle amb mi…

“Andana” [‘Andén’] d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ 

ANDÉN

Aún gritas mi nombre como un viejo clavicordio. Entre anillos errantes
y perros callejeros, la estación seca ahuyenta los pájaros:
—parece que el pálpito se vistió de eternidad (sueltan las esquinas el azafrán
de la noche); yo me quedo, por si acaso, a la espera de que Dios
hable conmigo…

Barataria, 03.IX.2013