EMPREMTES

Imagen FB de Pere Bessó

EMPREMTES

Després de fer-me mal l’ala del sens fi, només em resta la llum memoriosa dels teus engonals. Quant a la resta, sempre retorne a l’orgia de les paraules, a aquesta franja subtil del comptagotes. Elles, en realitat, reviuen l’encís de les finestres i urgeixen imaginaris al xup de les equidistàncies. (Demà, si veus, estan escrits ja, els pergamins anònims de la fullaraca i la seua cendra beata d’ultratges. I la seua metàl·lica silueta de nàusees amb el seu malson avorrible.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

HUELLAS

Después de dolerme el ala del sinfín, solo me queda la luz memoriosa de tus ingles. Por lo demás, siempre regreso a la orgía de las palabras, a esa franja sutil del cuentagotas. Ellas, en realidad, reviven el hechizo de las ventanas y urgen imaginarios en el aljibe de las equidistancias. (Mañana, si ves, están escritos ya, los pergaminos anónimos de la hojarasca y su beata ceniza de ultrajes. Y su metálica silueta de náusea con su aborrecida pesadilla.)

.
Del libro: Umbral de la sospecha, 2020.

©André Cruchaga