domingo, 1 de julio de 2018

UNS ALTRES SILENCIS

Imagen FB de Pere Bessó






UNS ALTRES SILENCIS




Sempre a la butxaca de les paraules, el cel de cendra i el termòmetre dels maniquís. (L’ànima, qui parla de l’ànima, al límit d’ocells fúnebres? El fong del sutge cobreix els somnis tal com ho fan els diaris tenyits d’històries dolentes.)

Cada centímetre de silenci mossega les fulles lentes de la nit i els seus equívocs: mai no he pogut oblidar els forats que es fan en les ninetes, ni el foc etern de la teua boca.

De vegades només cal despertar i anar esqueixat de cresols.

A sobre l’almoina, el món repartit de l’entropessada. (Gira el temps com ho fan les il·lusions a mans salves.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




OTROS SILENCIOS




Siempre en el bolsillo de las palabras, el cielo de ceniza y el termómetro de los maniquís. (El alma, ¿quién habla del alma, al límite de pájaros fúnebres? El hongo del hollín cubre los sueños igual que lo hacen los periódicos teñidos de malas historias.)

Cada centímetro de silencio muerde las hojas lentas de la noche y sus equívocos: nunca he podido olvidar los agujeros que se hacen en las pupilas, ni el eterno fuego de tu boca.

A veces sólo hay que despertar y andar desgajado de candiles.

Sobre la limosna, el mundo repartido del traspiés. (Gira el tiempo como lo hacen las ilusiones a mansalva.)


De “Poemas del descreimiento”, 2018.

No hay comentarios: