martes, 1 de octubre de 2019

AL LLINDAR DE LA PORTA

Imagen Pinterest





AL LLINDAR DE LA PORTA




En mis noches oscuras
los júbilos dibujan sobre los muros luces de espada.
Jacobo Fijman




Al llindar de la porta gangrenada de l’eternitat el llenguatge de Pandora i la seua apologia: ací escolte les estries del minut i la mudesa venerable de l’albir i el misteri d’una lluna de talpetate subvertida en algun precipici (ací exaspera la disfressa i el reacomodament de les argúcies la suor freda que ens acosta a la mort i la saliva que tracta d’esborrar tota caducitat) hi ha tedi en el semen acumulat de les intempèries hi ha ocells líquids en l’engonal i travessies i pèrdues en aquest itinerari de cendra.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





EN EL UMBRAL DE LA PUERTA




En mis noches oscuras
los júbilos dibujan sobre los muros luces de espada.
Jacobo Fijman




En el umbral de la puerta gangrenada del sinfín el lenguaje de Pandora y su apología: ahí escucho las estrías del minuto y la mudez venerable del albedrío y el misterio de una luna de talpetate subvertida en algún despeñadero (aquí exaspera el disfraz y el reacomodo de las argucias el sudor frío que nos aproxima a la muerte y la saliva que trata de borrar toda caducidad) hay tedio en el semen acumulado de las intemperies hay pájaros líquidos en las ingles y travesías y extravíos en este itinerario de ceniza.
.
Del libro: Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: