lunes, 23 de septiembre de 2019

HI HA UNA FÚRIA DE FOSCORS

Imagen FB de Pere Bessó





HI HA UNA FÚRIA DE FOSCORS




Hi ha una fúria de foscors en la son i un centpeus d’horror
en aquests carrers on la sordesa ens desterra
Aquest país immòbil per a l’alegria mugeix de trens empantanegats
Aquella veu d’amor es perdé en les clavegueres: la seua cartografia
ens confon amb la seua cara de tristesa i brutícia de draps
Davant de l’espill pense que ja ho soterrí vàries vegades: en el fons
me’n penedesc una soga o una nit fixada a la pell
De vegades em fa certa malenconia i és absurd aquest batec de gos
i també és irònic quan un pensa en l’estómac
o en aquest abandonament de monedes a la butxaca
(Tot i tanta cruïlla continue ací colpejant portes amb algun
dissimul de sobretaula per si de cas.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




HAY UNA FURIA DE OSCURIDADES




Hay una furia de oscuridades en el sueño y un ciempiés de horror
en estas calles donde la sordera nos destierra
Este país inmóvil para la alegría muge de empantanados trenes
Aquella voz de amor se perdió en las alcantarillas: su cartografía
nos confunde con su cara de tristeza y mugre de trapos
Frente al espejo pienso que ya lo enterré varias veces: en el fondo
lo siento una soga o una noche adherida a la piel
A veces me da cierta melancolía y es absurdo este latido de perro
y también es irónico cuando uno piensa en el estómago
o en ese abandono de monedas en el bolsillo
(Pese a tanta encrucijada sigo aquí golpeando puertas con algún
disimulo de sobremesa por si acaso.)

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: