domingo, 11 de octubre de 2020

PROFANACIÓ│ PROFANACIÓN

 

Imagen FB de Pere Bessó




PROFANACIÓ

 

 

Profaní la proclama de cerç de teu pit: era desafiant aquella corporeïtat de folla flama i bestial mística arrelada a l’alè. —Sí, ens desbocà el roig de les aigües ofegat en la carn i fou ací que delligàrem els nusos, la rosa de set entre els dits. Tot es precipità en el melic de sorra de l’esperança amb una fuita groga de pupil·les. Ara, un cendrer crida a boca de canó com un segle de diumenges deshabitats.

.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 


PROFANACIÓN

 

 

Profané la proclama de cierzo de tu pecho: era desafiante aquella corporeidad de loca flama y bestial mística enraizada en el aliento. —Sí, nos desbocó el rojo de las aguas ahogado en la carne y fue ahí que desatamos los nudos, la rosa de sed entre los dedos. Todo se precipitó en el ombligo de arena de la esperanza con una fuga amarilla de pupilas. Ahora, un cenicero grita a quemarropa como un siglo de domingos deshabitados.

.
Del libro: “Lejanías rotas”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: