BUITS DEL QUOTIDIÀ

© Pintura de Franz Kline

BUITS DEL QUOTIDIÀ

Resten damunt de la taula tots els escalfreds: ací i ara el sens fi del tall i les existències amb prou feines visibles. En els embolcalls de l’entranya, la contrició de les agulles de cap i l’ebullició d’insomnis envoltants. He escoltat aquells pellams sords del solemne i els seus minuts copats de nits. A estones plouen en la boca terrossos d’amargor: al peu del cresol, l’instint reconstruint la rosada. Potser així, podré omplir els buits que ha deixat el licor i els desencerts, la fe perduda o desvalguda. Tot i que ja sepultades les vestimentes es fa inestroncable la fosforescència.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

VACÍOS DE LO COTIDIANO

Están sobre la mesa todos los escalofríos: aquí y ahora el sinfín del filo y las existencias apenas visibles. En los envoltorios de la entraña, la contrición de los alfileres y la ebullición de insomnios envolventes. He escuchado aquellos pelambres sordos de lo solemne y sus minutos copados de noches. A ratos llueven en la boca terrones de amargor: al pie del candil, el instinto reconstruyendo el rocío. Quizás así, pueda llenar los vacíos que ha dejado el licor y los desaciertos, la fe perdida o desvalida. Aunque ya sepultadas las vestimentas resulta irrestañable la fosforescencia.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga

© Pintura de Franz Kline