sábado, 23 de enero de 2021

SOBRETAULA│ SOBREMESA

 

Imagen Pinterest




SOBRETAULA

 

 

Al peu del fogó, els malabars de la tinta i el vi:

la nit i la voluntat i el brunzit de la impaciència

com a protagonistes de la nuesa de les pupil•les.

Tal un retrat dissolt en el mar, els trens empantanats

en les fotografies

i aquesta mena de multiplicar les paraules al calor dels comiats.

Després de caminar per les rajoles de la fam,

la sobretaula despullada

d’ombres, i el jade les lluernes en la seua pròpia harmonia.

(En algun lloc del planeta hi ha urgències

i treves i oracles insolubles.)

Enmig del bosc de la lectura, potser escriuré la meua autobiografia,

Poter hauré de prestar-li els ulls a l’estany de la nit.

mentre pense en l’aurora devorant-me en flames…

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

SOBREMESA

 

 

Al pie del fogón, los malabares de la tinta y el vino:

la noche y la voluntad y el zumbido de la impaciencia

como protagonistas de la desnudez de las pupilas.

Tal un retrato disuelto en el mar, los trenes empantanados

en las fotografías

y esta suerte de multiplicar las palabras al calor de los adioses.

Después de caminar sobre las baldosas del hambre,

la sobremesa despojada

de sombras, y el jade las luciérnagas en su propia armonía.

(En algún lugar del planeta hay urgencias

y treguas y oráculos insolubles.)

En medio del bosque de la lectura, quizá escriba mi autobiografía,

quizá deba prestarle los ojos al estanque de la noche.

mientras tanto pienso en la aurora devorándome en llamas…

San Francisco, CA, 2013

 

 

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: