sábado, 23 de enero de 2021

NIT OBSCURA│ NOCHE OSCURA

 

Imagen Pinterest




NIT OBSCURA

 

 

Després de mossegar els talons del dia, la nit obscura en la sal delirant

del sanglot, la infància perduda en la boca de la fatiga.

(Tot acaba com peixos retorçats en la foscor); el colp de la tinta

en les parets de la lluna i el semen a foc lent del deliri.

La fam miserable de la serp és una nosa: la disbauxa

de la imaginació i la seua porta d’ulls de gos.

La saviesa del perill enmig de la tempesta, la llibertat clandestina dels sacrilegis.

—En algun lloc de l’incendi de la foscor, la major foguera

del bisturí i els seus perills aguaitants com el desgel de la marea.

Ara sé que el somnambulisme m’arriba fins als pulmons…

San Francisco, CA, 2013

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

NOCHE OSCURA

 

 

Después de morder los talones del día, la noche oscura en la sal delirante

del sollozo, la infancia perdida en la boca de la fatiga.

(Todo termina como peces retorcidos en la oscuridad); el golpe de la tinta

en las paredes de la luna y el semen a fuego lento del delirio.

El hambre miserable de la serpiente es un fastidio: el desenfreno

de la imaginación y su puerta de ojos de perro. La sabiduría del peligro

en medio de la tormenta, la libertad clandestina de los sacrilegios.

—En algún lugar del incendio de la oscuridad, la mayor hoguera

del bisturí y sus peligros acechantes como el deshiele de la marea.

Ahora sé que el sonambulismo me llega hasta los pulmones…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: