domingo, 24 de enero de 2021

VERSIÓ DELS RECORDS│ VERSIÓN DE LOS RECUERDOS

 

Imagen Pinterest



VERSIÓ DELS RECORDS

 

 

Després de la carta del vent i els adéus, l’imant de les estàtues

amb tòrrids ocells. (He d’interpretar els tovallons en retrospectiva),

i aquests vidres llunyans de l’avidesa.

Defuig els noms gastats per l’asfalt i els pans, les edats

enverinades del coixí, la cicatriu atrapada en el baf d’arrels.

—Mai no entenguí les butxaques contrites de la boira, ni la nicotina

com un transeünt instintiu;

fou un altre el vent i la carta que escriví a continuació del foc:

oblidí, —per cert—, el joc de despullar-me

i la declaració lúdica dels ponts.

La memoria ja ha perdut els detalls dels ports.

Només resten les errades.

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

VERSIÓN DE LOS RECUERDOS

 

 

Tras la carta del viento y los adioses, el imán de las estatuas

con tórridos pájaros. (Debo interpretar las servilletas en retrospectiva),

y esos vidrios lejanos de la avidez.

Rehúyo a los nombres gastados por el asfalto y los panes, a las edades

envenenadas de la almohada, a la cicatriz atrapada en el vaho de raíces.

—Nunca entendí los bolsillos contritos de la bruma, ni la nicotina

como un transeúnte instintivo;

fue otro el viento y la carta que escribí a continuación del fuego:

olvidé, —por cierto—, el juego de desvestirme

y la declaración lúdica de los puentes.

Ya la memoria ha perdido los pormenores de los puertos.

Sólo quedan las erratas.

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: