TENDRESA
PROSCRITA
Mi corazón es un hambre
olvidada…
Jaime Sabines
Si hi ha alguna cosa que un aprèn als
abismes inventats, és aqueixa altra música que evita el rendiment. (Sabí esperar amb els ulls oberts els teus
braços entranyables i aquells carrers de les teues cuixes aferrades als meus
pensaments.) La resta és el deliri de viure en un país estrany, on ja
gairebé ningú no s’immuta per les seues atrocitats.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
TERNURA PROSCRITA
Mi corazón es un hambre
olvidada…
Jaime Sabines
Si hay algo que uno aprende en los
abismos inventados, es esa otra música que evita el rendimiento. (Supe esperar con los ojos abiertos tus
brazos entrañables y aquellas calles de tus muslos, aferradas a mis
pensamientos.) Lo demás, es el delirio de vivir en un país extraño, en
donde ya casi nadie se inmuta por sus atrocidades.
.
Del libro: “Invención de la espera”, 2020
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario