domingo, 10 de marzo de 2019

UNIVERSOS INTERIORS



©Pintura de Ramon Chirinos





UNIVERSOS INTERIORS





Pasa un silencio por la línea exacta
donde termina el día,y la luz se deshace iluminando
pequeños universos interiores.
Rafael Guillén




Ens crema la vella nuesa de la son i ens afona en una trama sense atalls, sense dies finits. Irònicament l’univers ens anul·la amb la celeritat febril d’un gerundi. Entre filades d’aram, el cos que ens crema i petrifica l’incurable: aquests petits universos que humitegen el sentit i la duresa d’una cítara polsant. A estones bombollegen les aigües de l’ànima, la seua preeminència gutural ens atuixega amb la seua tirania impressa de faula. En la foscor de la llum llepe els meus desballestaments: l’orfandat, sovint, és solemne desconsol en aquesta mena de concavitats maleïdes. Aquella roda de pues del silenci creix com una rosa cremada en l’ala de la consciència.
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




UNIVERSOS INTERIORES




Pasa un silencio por la línea exacta
donde termina el día, y la luz se deshace iluminando
pequeños universos interiores.
Rafael Guillén




Nos quema la vieja desnudez del sueño y nos hunde en una trama sin atajos, sin días finitos. Irónicamente el universo nos anula con la celeridad febril de un gerundio. Entre alambradas, el cuerpo que nos quema y petrifica lo incurable: esos pequeños universos que humedecen el sentido y la dureza de una cítara pulsante. A ratos burbujean las aguas del alma, su preeminencia gutural nos agobia con su tiranía impresa de fábula. En la oscuridad de la luz lamo mis desquicios: la orfandad, a menudo, es solemne desconsuelo en esta suerte de malditas concavidades. Aquella rueda de púas del silencio, crece como una rosa quemada en el ala de la conciencia.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Ramón Chirinos


No hay comentarios: