ABSÈNCIA

Imagen FB de Pere Bessó

ABSÈNCIA

el sin luz amor, el sin cielo,
lo más piedra, lo más nada,…
César Vallejo

Res no ha canviat de la nul·litat dels carrers; sempre camine absent pels bulevards: em torne soroll en la repetició dels semàfors, confús de sexe i de boca, sense res a dur a casa, a més de la tristesa, sense aquella llum que m’oblida, trencat de maniàtics i fanàtics. De vegades només reafirme els buits amb certes infusions, mastegant cantonades incertes de desguassos. En la crueltat terrible d’aquest temps, se’m fan aigua els ulls, o s’hi trenca l’únic record que tinc dels ocells a l’hora en què fingesc arribar al vent.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

AUSENCIA

el sin luz amor, el sin cielo,
lo más piedra, lo más nada,…
César Vallejo

Nada ha cambiado de la nulidad de la calles; siempre ando ausente en los bulevares: me vuelvo ruido en la repetición de los semáforos, confuso de sexo y de boca, sin nada que llevar a casa, a más de la tristeza, sin aquella luz que me olvida, roto de maniáticos y fanáticos. A veces sólo reafirmo los vacíos con ciertas infusiones, masticando esquinas inciertas de desagües. En la crueldad terrible de este tiempo, se me hacen agua los ojos, o se rompe el único recuerdo que tengo de los pájaros a la hora en que finjo alcanzar el viento.

.
Del libro “Vallejo dream”, 2019

©André Cruchaga