domingo, 10 de marzo de 2019

VIDA PLENA

©Pintura de Alexander Zavarin.





VIDA PLENA




…véante mis ojos, muérame yo luego.
Santa Teresa de Ávila




Arrossegue els meus ulls en calendaris infinits: ara una línia distant ens acosta, mentre la memoria vessa ela seus cantons. Sempre hi ha broma a casa i cossos fugissers que pugen a la memòria. Tremola, abans de morir, l’ocell exaltat de la boira al costat de l’ofici de les paraules: cremen els magatzems de cendra i la perenne estació de la cel·la de les setmanes. Sóc al tall on es vessa la gebrada, l’hòstia de pell crua en la meua boca. (He recordat les meues exèquies, al costat de l’heura rutilant de les teues puntes; en acabant, sense ningú, m’acomiade dels rampells, i em quede com un peix ombrívol, mossegant el meu fèretre.) 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




VIDA PLENA




…véante mis ojos, muérame yo luego.
Santa Teresa de Ávila




Arrastro mis ojos en calendarios infinitos: ahora una línea distante nos acerca, mientras la memoria derrama sus esquinas. Siempre hay bruma en casa y cuerpos huidizos que suben a la memoria. Tiembla, antes de morir, el pájaro exaltado de la niebla junto al oficio de las palabras: queman los almacenes de ceniza y la perenne estación de la celda de las semanas. Estoy en el filo donde se derrama la escarcha, la hostia de piel cruda en mi boca. (He recordado mis exequias, junto a la yedra rutilante de tus encajes; luego, sin nadie, me despido de los arrebatos, y me quedo como pez sombrío, mordiendo mi féretro.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Alexander Zavarin.








No hay comentarios: