©Pintura de Alexander Zavarin.
VIDA PLENA
…véante mis ojos, muérame yo
luego.
Santa Teresa de Ávila
Santa Teresa de Ávila
Arrossegue els meus
ulls en calendaris infinits: ara una línia distant ens acosta, mentre la
memoria vessa ela seus cantons. Sempre hi ha broma a casa i cossos fugissers
que pugen a la memòria. Tremola, abans de morir, l’ocell exaltat de la boira al
costat de l’ofici de les paraules: cremen els magatzems de cendra i la perenne
estació de la cel·la de les setmanes. Sóc al tall on es vessa la gebrada,
l’hòstia de pell crua en la meua boca. (He
recordat les meues exèquies, al costat de l’heura rutilant de les teues puntes;
en acabant, sense ningú, m’acomiade dels rampells, i em quede com un peix
ombrívol, mossegant el meu fèretre.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
VIDA PLENA
…véante mis ojos, muérame yo
luego.
Santa Teresa de Ávila
Santa Teresa de Ávila
Arrastro mis ojos en calendarios
infinitos: ahora una línea distante nos acerca, mientras la memoria derrama sus
esquinas. Siempre hay bruma en casa y cuerpos huidizos que suben a la memoria.
Tiembla, antes de morir, el pájaro exaltado de la niebla junto al oficio de las
palabras: queman los almacenes de ceniza y la perenne estación de la celda de
las semanas. Estoy en el filo donde se derrama la escarcha, la hostia de piel
cruda en mi boca. (He recordado mis
exequias, junto a la yedra rutilante de tus encajes; luego, sin nadie, me
despido de los arrebatos, y me quedo como pez sombrío, mordiendo mi féretro.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Alexander Zavarin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario