sábado, 9 de marzo de 2019

COVA DEL PAÍS

Imagen FB de Pere Bessó





COVA DEL PAÍS




în timp ce o alta fiinta se plimba pe partea cealalta si noi sustinem sus si tare ca nu exista nici o parte cealalta
Gellu Naum




Sovint pensem que no hi ha eixida d’aquesta cova de daus i boires extraviades. En la densitat del temps, el sermó d’una pàgina negra, i un esbós de càbales insolubles. Supose que no hi ha més remei que riure davant de les inclemències de les precarietats. Un ha de llegir els vestigis de la set, o les aurores mutilades, impensables en l’espill. Des d’aquesta cova de trames i corifeus, la respiració balba al costat de la pedra de la història. Cada vegada és més opaca la monarquia del vent, o el precipici.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




CUEVA DEL PAÍS




în timp ce o alta fiinta se plimba pe partea cealalta si noi sustinem sus si tare ca nu exista nici o parte cealalta
Gellu Naum




A menudo pensamos que no hay salida de esta cueva de dados y brumas extraviadas. En la densidad del tiempo, el sermón de una página negra, y un boceto de cábalas insolubles. Supongo que no hay más remedio que reír ante las inclemencias de las precariedades. Uno tiene que leer los vestigios de la sed, o las auroras mutiladas, impensables en el espejo. Desde esa cueva de tramas y corifeos, la respiración aterida junto a la piedra de la historia. Cada vez, es más opaca la monarquía del viento, o el precipicio.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: