sábado, 9 de marzo de 2019

AFANY D’UN DESTÍ

Imagen FB de Pere Bessó






AFANY D’UN DESTÍ




Y tú, sueño, dame tu día menta implacable,
tu tiempo de deshora.
César Vallejo




Sense haver arribat enlloc es presenta la deshora: sent les veus del vent i, alhora, les insinuacions de la nit. Amb por òbric les persianes grises de la pols: ací és el foc desbocat dels somnis, aquesta sensació de lleugeresa i també de fred. Ignore si té sentit i oportunitat en ala, enmig de tant buit, entre urpes i polsos i pedres. La molta distància fa abismes i fa de la set mort primerenca. Malgrat els colps que atenyen els meus albellons, continue escorxant l’implacable.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





AFÁN DE UN DESTINO




Y tú, sueño, dame tu día menta implacable,
tu tiempo de deshora.
César Vallejo




Sin haber llegado a ninguna parte se presenta la deshora: oigo las voces del viento y, a su vez, las insinuaciones de la noche. Con miedo abro las persianas grises del polvo: ahí está el fuego desbocado de los sueños, esa sensación de levedad y también de frío. Ignoro si tiene sentido y oportunidad en ala, en medio de tanto vacío, entre garras y pulsos y piedras. La mucha distancia hace abismos y hace de la sed muerte temprana. Pese a los golpes que alcanzan mis calcañales, sigo desollando lo implacable.

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: