viernes, 22 de febrero de 2019

MARXA FUNERAL

Imagen FB de Pere Bessó





MARXA FUNERAL





Yo voy todo azorado, adelante…adelante,
rezongando mi marcha funeral.
César Vallejo





En els quatre cantons del desvetlament de l’ànsia, la marxa sempre en solitari dissolent el cec que ronda les meues paraules. De vegades un ranqueja davant de l’amfiteatre de les mirades que s’han tornat ganivets sinistres. I remugue, sí, d’aquest temps que llampegueja impures ombres o fragant fem. En aquest regne d’escarni, cadascú aprén a viure enmig del menyspreu. Un sempre camina a la par de tants taüts com el penitent acostumat a guardar els seus parracs.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






MARCHA FUNERAL





Yo voy todo azorado, adelante…adelante,
rezongando mi marcha funeral.
César Vallejo






En las cuatro esquinas del desvelo del ansia, la marcha siempre en solitario disolviendo al ciego que merodea mis palabras. A veces uno renquea frente al anfiteatro de las miradas que se han tornado cuchillos siniestros. Y rezongo, sí, de este tiempo que relampaguea impuras sombras o fragante estiércol. En este reino de escarnio, cada quien aprende a vivir en medio del desprecio. Uno siempre camina a la par de tantos ataúdes como el penitente acostumbrado a guardar sus harapos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: