sábado, 24 de octubre de 2015

LLUNYANIES OFEGADES

Imagen cogida de la red




LLUNYANIES OFEGADES




Sempre errant, sense niu i, tanmateix, com un ocell inextingible. 
Des de sempre he ofegat totes les llunyanies possibles: és massa la pols,
la set, la nostàlgia. (En l’estació de la memòria l’estrèpit del tren
de la meua infantesa, i fins i tot les teranyines inacabables del deliri.)

Al capdavall, fins i tot les llunyanies s’ofeguen en els amulets i en les
                                                                                                           [múltiples boques
del vent i en l’espill opac del bri…

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





LEJANÍAS AHOGADAS




Siempre errante, sin nido, y sin embargo, como un pájaro inextinguible. 
Desde siempre he ahogado todas las lejanías posibles: es demasiado el polvo,
la sed, la nostalgia. (En la estación de la memoria el estrépito del tren
de mi infancia, y hasta las telarañas inacabables del delirio.)

Al final, hasta las lejanías se ahogan en los amuletos y en las múltiples bocas
del viento, y en el espejo opaco de la brizna…
Barataria, 2015

No hay comentarios: