jueves, 28 de febrero de 2019

TEMPS D’INCLEMÈNCIES

©Pintura de Anne Zablot






TEMPS D’INCLEMÈNCIES




But though kind Time may many joys renew,
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain




I de sobte, l’absurd de la saliva penjant de l’espill, o del desengany després de sacsejar la pols dels plecs de la malenconia. De vegades un necessita desconfiar de certes complaences, escoltar la remor asservidora de les flassades; a estones, baixar a l’infern, mentre es pensa en aquest país llunyà de la infantesa. Òbric els ulls per no veurer la claredat, sinó la hiena despietada dels cossos que es perden en la nit. Encara és ací el temps de les inclemències i el seu deliri d’abandó. Encara el sanglot com a fidel companyia.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





TIEMPO DE INCLEMENCIAS




But though kind Time may many joys renew,
There is one greatest joy I shall not know
Vera Brittain




Y de pronto, el absurdo de la saliva colgando del espejo, o del desengaño después de sacudir el polvo de los pliegues de la melancolía. A veces uno necesita desconfiar de ciertas complacencias, escuchar el murmullo avasallante de las cobijas; a ratos, bajar al infierno, mientras se piensa en ese país lejano de la infancia. Abro los ojos para no ver la claridad, sino la hiena despiadada de los cuerpos que se pierden en la noche. Aún está aquí el tiempo de las inclemencias y su delirio de abandono. Aún el sollozo como fiel compañía.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Anne Zablot

DISSENSIONS DE LA FOLLIA

©Pintura de Michele Destarac






DISSENSIONS DE LA FOLLIA




No hay tiempo que perder
para hablar de la clausura de la tierra y la llegada del dia
Vicente Huidobro




Igual que abans, creixen les dissensions com el riure sigilós del vinagre. Res no ha canviat en les cunetes, per bé que hi haja molts que reproven la gebrada pútrida de l’odi. Jo només compte els ressons que s’enfilen a la flama del cresol i em refugie en el conte de les evocacions. Després de la son, l’abisme dels atordiments, encara que el temps se’ns acabe amb l’argot. Mentre uns piulen, uns altres pensen en els seus feus, o en el dia d’un nou regne.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DISENSIONES DE LA LOCURA




No hay tiempo que perder
para hablar de la clausura de la tierra y la llegada del dia
Vicente Huidobro




Igual que antes, crecen las disensiones como la risa sigilosa del vinagre. Nada ha cambiado en las cunetas, aunque existan muchos que reprueben la escarcha pútrida del odio. Yo sólo cuento los ecos que trepan a la flama del candil y me refugio en el cuento de las evocaciones. Después del sueño, el abismo de los aturdimientos aunque el tiempo se nos acabe en la jerigonza. Mientras unos pían, otros piensan en sus feudos, o en el día de un nuevo reino.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Michele Destarac

DOLÇA OMBRA

©Pintura de Roberto Zangarelli






DOLÇA OMBRA




Dulce es la sombra, donde todos se unen…
César Vallejo




En els absurds del món totes les ombres juntes. I és amarga la pedra que ens colpeja el paladar i és dol tot el que acudeix als ulls. I és negra la tinta que ix de la ferida. I és hostil el punyal de pols que entra en els porus. I es ferment tot el fang al qual juguen les meues ulleres. (En algun lloc remot sempre ensopegarem amb el deliri, potser l’oblit resignat a no ser mal averany. Algú hi haurà sempre en la misericòrdia del bàlsam. Ser captaire és una condició inexplicable.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





DULCE SOMBRA




Dulce es la sombra, donde todos se unen…
César Vallejo




En los absurdos del mundo todas las sombras juntas. Y es amarga la piedra que nos golpea el paladar y es luto todo lo que acude a los ojos. Y es negra la tinta que sale de la herida. Y es hostil el puñal de polvo que entra en los poros. Y es fermento todo el barro al que juegan mis ojeras. (En algún lugar remoto siempre tropezaremos con el delirio, tal vez el olvido resignado a no ser mal agüero. Alguien existirá siempre en la misericordia del bálsamo. Ser mendigo es una condición inexplicable.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Roberto Zangarelli

PASSIÓ SECULAR

©Pintura de Gerhard Richter






PASSIÓ SECULAR




Des de la música del foc, l’estació obsessa de la illada i la seua nota d’alat sucre. Aquell univers té altaveus líquids i cega avidesa. Porte les meues mans fins a obrir la porta i ací, les estrofes del resplendor, l’església fertilitzada, l’alta foguera, mentre polsa la carn desitjada. Una suor lleu salta de goig en el costat. Després de tot, cada cos és l’altre, el riu mutu i les seues confluències, l’ardor dolent-se en el cor.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





PASIÓN SECULAR




Desde la música del fuego, la estación obsesa del ijar y su nota de alado azúcar. Aquel universo tiene altavoces líquidos y ciega avidez. Llevo mis manos hasta abrir la puerta y ahí, las estrofas del resplandor, la iglesia fertilizada, la alta hoguera, mientras pulsa la carne deseada. Un sudor leve salta de júbilo en el costado. Después de todo, cada cuerpo es el otro, el río mutuo y sus confluencias, el ardor doliéndose en el corazón.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Gerhard Richter