domingo, 3 de marzo de 2019

NIT SENCERA

©Pintura de Franz Kline





NIT SENCERA




Yo no aplasto la corola de milagros del mundo
y no destruyo con mi pensamiento
los misterios que en mi camino encuentro
en flores, en ojos, sobre labios o tumbas.
Lucian Blaga




Entre al somni i sóc el rara avis en aquesta terra on la nit històrica creix fins als ritus del zodíac: res més patètic que aprendre a caminar entre fosses i declivis, sense que hi haja necessitat de mossegar la tendresa i sanglotar davall de les flassades. De bell nou, un ha de riure enmig del crit, o escapar d’aquests cansaments de por. La nit, aquesta gran nit que s’acosta, manca de temps i fatiga, ella ens respira des d’un tron incert i avança amb la seua llisor de mel a la boca. Més d’hora que tard veurem el seu total ardiment. 
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





NOCHE ENTERA




Yo no aplasto la corola de milagros del mundo
y no destruyo con mi pensamiento
los misterios que en mi camino encuentro
en flores, en ojos, sobre labios o tumbas.
Lucian Blaga




Entro al sueño y soy el rara avis en esta tierra donde la noche histórica crece hasta los ritos del zodíaco: nada más patético que aprender a caminar entre fosas y declives, sin que haya necesidad de morder la ternura y sollozar debajo de las cobijas. De nuevo, uno debe reír en medio del grito, o escapar de esos cansancios de miedo. La noche, esa gran noche que se avecina, carece de tiempo y fatiga, ella nos respira desde un trono incierto y avanza con su lisura de miel en la boca. Más temprano que tarde veremos su total ardimiento.

Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Franz Kline

sábado, 2 de marzo de 2019

LLINDAR DE LA GRUTA

Imagen FB de Pere Bessó






LLINDAR DE LA GRUTA




Y nada acaba
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller




Com Ulisses, llavors, en la travessia. Un infern dislocat pel temps, un mar, un riu, al qual s’entra sense intermediaris fins a tocar el fons de la immolació. Escampada la pira perpètua dels morts, acaba el país en la seua empenta: el cordell al coll buida el llindar: en el sacrifici, som l’ovella o l’anyell, sense un retorn previsible més que el desterrament, o la falsedat que ens sobreviu. Al final de l’aventura, ens queda la farsa i el buirac buit i l’arbitrarietat definitiva. (Lluny dels braços, només ens estremeixen els espills: ara la nit envaeix la gola i es prega.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





UMBRAL DE LA GRUTA




Y nada acaba
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller




Igual que Ulyses, entonces, en la travesía. Un infierno dislocado por el tiempo, un mar, un río, al que se entra sin intermediarios hasta tocar el fondo de la inmolación. Esparcida la pira perpetua de los muertos, acaba el país en su brío: el cordel al cuello vacía el umbral: en el sacrificio, somos la oveja o el cordero, sin un retorno previsible más que el destierro, o la falsedad que nos sobrevive. Al final de la aventura, nos queda la farsa y el carcaj vacío y la arbitrariedad definitiva. (Lejos de los brazos, nos estremecen los espejos solamente: ahora la noche invade la garganta y se ruega.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

FOGATA LÚGUBRE

Imagen FB de Pere Bessó





FOGATA LÚGUBRE




…me duele el sueño grabado en un puñal,…
César Vallejo




Potser tornaré un dia, —no ho sé—, amb els mateixos dubtes i la pell cansada; potser, com la nit i totes les seues pèrdues. En les aigües del camí, no hi ha més viatges, ni aquella porta oberta que donava al riure. El cansament emmalalteix de penombra i molts cresols consumits. Potser tornarà per a respondre les darreres preguntes, o només serà el punyal gravat al meu tòrax. Jo la veig, però, com un llibre de molsa a les mans, com una terra d’ombres per a recordar el vent, com una finestra que es despulla davant dels meus ulls.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





FOGATA LÚGUBRE




…me duele el sueño grabado en un puñal,…
César Vallejo




Quizás vuelva un día, —no lo sé—, con las mismas dudas y la piel cansada; acaso, como la noche y todos sus extravíos. En las aguas del camino, no hay más viajes, ni aquella puerta abierta que daba a la risa. El cansancio adolece de penumbra y muchos candiles consumidos. Quizás vuelva para responder las últimas preguntas, o sólo será el puñal grabado en mi tórax. Yo la veo, sin embargo, como un libro de musgo entre mis manos, como una tierra de sombras para recordar el viento, como una ventana que se desnuda frente a mis ojos.
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

NATURA SUBSTITUÏDA

©Pintura de Alexander Zavarin






NATURA SUBSTITUÏDA




Davall dels unts de la pluja furguem l’infinit. I els efímers focs de la terra: a estones els matolls del rellotge o el fum ennegrit de la nit, o la fuita quan la despulla és part dels nostres atifells. Parlem i ningú no ens escolta; caminem sota els semblants de la penombra, al costat de les pors del carrer. (Recorde la dolçor d’aquella cambra dels somnis, mentre sobrevola el gris damunt de l’insomni.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





NATURALEZA SUSTITUIDA




Debajo de las pringas de la lluvia hurgamos el infinito. Y los efímeros fuegos de la tierra: a ratos los matorrales del reloj o el humo ennegrecido de la noche, o la huida cuando el despojo es parte de nuestros aperos. Hablamos y nadie nos escucha; caminamos bajo los semblantes de la penumbra, junto a los temores de la calle. (Recuerdo la dulzura de aquella habitación de los sueños, mientras sobrevuela el gris sobre el insomnio.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
©Pintura de Alexander Zavarin