sábado, 2 de marzo de 2019

LLINDAR DE LA GRUTA

Imagen FB de Pere Bessó






LLINDAR DE LA GRUTA




Y nada acaba
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller




Com Ulisses, llavors, en la travessia. Un infern dislocat pel temps, un mar, un riu, al qual s’entra sense intermediaris fins a tocar el fons de la immolació. Escampada la pira perpètua dels morts, acaba el país en la seua empenta: el cordell al coll buida el llindar: en el sacrifici, som l’ovella o l’anyell, sense un retorn previsible més que el desterrament, o la falsedat que ens sobreviu. Al final de l’aventura, ens queda la farsa i el buirac buit i l’arbitrarietat definitiva. (Lluny dels braços, només ens estremeixen els espills: ara la nit envaeix la gola i es prega.)

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





UMBRAL DE LA GRUTA




Y nada acaba
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller




Igual que Ulyses, entonces, en la travesía. Un infierno dislocado por el tiempo, un mar, un río, al que se entra sin intermediarios hasta tocar el fondo de la inmolación. Esparcida la pira perpetua de los muertos, acaba el país en su brío: el cordel al cuello vacía el umbral: en el sacrificio, somos la oveja o el cordero, sin un retorno previsible más que el destierro, o la falsedad que nos sobrevive. Al final de la aventura, nos queda la farsa y el carcaj vacío y la arbitrariedad definitiva. (Lejos de los brazos, nos estremecen los espejos solamente: ahora la noche invade la garganta y se ruega.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: