Imagen FB de Pere Bessó
LLINDAR DE LA GRUTA
Y nada acaba
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller
Com Ulisses, llavors, en la travessia.
Un infern dislocat pel temps, un mar, un riu, al qual s’entra sense
intermediaris fins a tocar el fons de la immolació. Escampada la pira perpètua
dels morts, acaba el país en la seua empenta: el cordell al coll buida el
llindar: en el sacrifici, som l’ovella o l’anyell, sense un retorn previsible
més que el desterrament, o la falsedat que ens sobreviu. Al final de l’aventura,
ens queda la farsa i el buirac buit i l’arbitrarietat definitiva. (Lluny dels braços, només ens estremeixen
els espills: ara la nit envaeix la gola i es prega.)
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
UMBRAL DE LA GRUTA
Y nada acaba
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller
en el alfabeto de la angustia
Herta Müller
Igual que Ulyses, entonces, en la
travesía. Un infierno dislocado por el tiempo, un mar, un río, al que se entra
sin intermediarios hasta tocar el fondo de la inmolación. Esparcida la pira
perpetua de los muertos, acaba el país en su brío: el cordel al cuello vacía el
umbral: en el sacrificio, somos la oveja o el cordero, sin un retorno
previsible más que el destierro, o la falsedad que nos sobrevive. Al final de
la aventura, nos queda la farsa y el carcaj vacío y la arbitrariedad
definitiva. (Lejos de los brazos, nos
estremecen los espejos solamente: ahora la noche invade la garganta y se
ruega.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario