lunes, 18 de octubre de 2021

NOSALTRES JA NO SOM │ NOSOTROS YA NO SOMOS

 

Imagen Pinterest


NOSALTRES JA NO SOM

 

 

Sobre hojas blancas capturamos el instante,

revivimos las angustias, los fantasmas del ayer.

Melina Maliachi Andrade

 

 

Nosaltres ja no som, però viuen els nostres fantasmes a la vora de litorals consumits i ciutats mortes que buiden els nostres somnis. Nosaltres ja no som i, tanmateix, llostregen ombres a les golfes del fred, mentre bufa un ventet fred de la mà del no-res. Nosaltres ja no som al pati perdut de la casa, en la cançó cremada dels cossos; a la finestra arriba la veu de l’ocell tremolós del temps: al cap, tot és instant, l’espina, la posteritat, els trens en trànsit que deixen la pell als rails, el mar desarmat que et vol, la nuesa trencada per la melangia. Una llàgrima, llavors, trenca la bandera de l’aurora, i aquesta alegria que fou amb tot el seu equipatge

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït al català per PERE BESSÓ

.

 

NOSOTROS YA NO SOMOS

 

 

Sobre hojas blancas capturamos el instante,

revivimos las angustias, los fantasmas del ayer.

Melina Maliachi Andrade

 

 

Nosotros ya no somos, pero viven nuestros fantasmas a la vera de litorales consumidos y ciudades muertas que vacían nuestros sueños. Nosotros ya no somos y, sin embargo, amanecen sombras en el desván del frío, mientras sopla un vientecillo frío de la mano de la nada. Nosotros ya no somos en el patio perdido de la casa, en la canción quemada de los cuerpos; a la ventana llega la voz del pájaro tembloroso del tiempo: al cabo, todo es instante, la espina, la posteridad, los trenes en tránsito que dejan la piel en los rieles, el mar desarmado que te quiere, la desnudez rota por la melancolía. Una lágrima, entonces, rompe la bandera de la aurora, y esta alegría que fue con todo su equipaje

.

De ‘Camino disperso’, 2021

©André Cruchaga


No hay comentarios: