miércoles, 27 de enero de 2021

DIGRESSIÓ│ DIGRESIÓN

 

Imagen Pinterest




DIGRESSIÓ

 

 

Absort, enmig de la llengua apressada de la foguera.

Ancorat el vol en la misèria del Paradís.

(On hi ha noves he de posar la meua barba en remulla.)

En els endins de la claredat, gemega el llit fosc dels sofistes,

aquest àmbit on el sol no repta ni dóna escalfreds.

Avui respire imprecisions quan l’ull depreda maniquís,

i les mercaderies s’omplin de viscositats.

Ventalleja el sex show en les mortalles: semble un col•leccionista

De vesc en vaixells de morro. La cicatriu de les paraules és més gran

que una tragèdia de comensals cecs: quan creix la impudícia,

mire de llevar-li el vinagre als preservatius…

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

DIGRESIÓN

 

 

Absorto, en medio de la lengua presurosa de la hoguera.

Anclado el vuelo en la miseria del Paraíso.

(Donde hay noticias debo poner mi barba en remojo.)

En los adentros de la claridad, gime el lecho oscuro de los sofistas,

ese ámbito donde el sol no repta ni da escalofríos.

Hoy respiro imprecisiones cuando el ojo depreda maniquíes,

y las mercancías se llenan de viscosidades.

Abaniquea el sex show en las mortajas: parezco un coleccionista

de muérdago en vasijas de morro. La cicatriz de las palabras es mayor

a una tragedia de comensales ciegos: cuando crece la impudicia,

procuro quitarle el vinagre a los preservativos…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: