miércoles, 27 de enero de 2021

LA NIT I ELS ESPILLS│ LA NOCHE Y LOS ESPEJOS

 

Imagen Pinterest




LA NIT I ELS ESPILLS

 

 

En la llunyania el corb mastega nits ertes i espills llepats;

a esdentegades el primer, segon i tercer somni:

el calendari anuncia la fi.

Les aus llueixen evaporades en el vaivè de les preguntes,

de quines ales es desplaça el cel, la sal del violí del vaivè?

(Segur que el mar és tot just un bes imaginari i el dol un teulat

on discorre la multitud.)

En les meues mans em dóna per estrènyer l’oblit, obrir-li la boca a l’existència

de la lectura, seduir una mica la llum de les paraules,

—encara que sapiguem, a fi de comptes

que les finestres s’ofeguen en el poema.

(Un cavall envesteix en l’engruna dels barrots a punt de trencar-li

la columna vertebral a les meues ulleres.)

Potser, demà, li lleve l’anèmia a les meues artèries…

San Francisco, CA, 2013

.

. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

.

 

 

LA NOCHE Y LOS ESPEJOS

 

 

En la lejanía el cuervo mastica noches yertas y espejos lamidos;

a dentelladas el primero, segundo y tercer sueño:

el calendario anuncia el fin.

Las aves lucen evaporadas en el vaivén de las preguntas,

¿de qué alas se desplaza el cielo, la sal del violín del vaivén?

(Seguro que el mar es apenas un beso imaginario y el luto un tejado

donde discurre la muchedumbre.)

En mis manos me da por apretar el olvido, abrirle la boca a la existencia

de la lectura, seducir un poco la luz de las palabras,

—aunque sepamos, a fin de cuentas—

que las ventanas se ahogan en el poema.

(Un caballo embiste la migaja de los barrotes al punto de romperle

la columna vertebral a mis anteojos.)

Quizá, mañana, le quite la anemia a mis arterias…

San Francisco, CA, 2013

.

Del libro: ‘Primavera de arcilla’

©André Cruchaga


No hay comentarios: