DARRERE DE L’AIRE
Cremen els somnis en les pannes del vent, aqueixa
flama intocable
que toca terra després d’un món d’impossibles.
De vegades reclinats sobre les andanes, sortegen els
milions de sabates
dels fantasmes que ací estenen la seua set. (Segons sembla són banderes
en descens, sobre
l’anacronia de les pedres.)
Darrere de l’aire, fan el seu míting mentre respire.
És enorme el desordre
davant de la finestra, semblen una altra realitat
somorgollada en les pupil•les.
San Francisco, CA, 2013
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE
BESSÓ
DETRÁS DEL AIRE
Arden
los sueños en los témpanos del viento, esa llama intocable
que
toca tierra tras un mundo de imposibles.
A
veces reclinadas sobre los andenes, sortean los millones de zapatos
de
los fantasmas que ahí extienden su sed. (Al
parecer son banderas
en descenso, sobre la anacronía de
las piedras.)
Detrás
del aire, hacen su mitin mientras respiro. Es enorme el desorden
frente
a la ventana, parecen otra realidad sumergida en las pupilas.
San Francisco, CA, 2013
.
Del libro: ‘Primavera de arcilla’
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario