viernes, 25 de diciembre de 2020

HORA D’EMBRIAGUESA│ HORA DE EMBRIAGUEZ

 

Imagen Pinterest




HORA D’EMBRIAGUESA

 

 

Veig en la gota d’auguri, el transsumpte del didal de l’innombrable,

l’espiral del gra en l’ala del vent, i més enllà,

el desafiament de la rosa del sexe tangible en el meu pit, estesa

en el cossí de les meues mans.

L’alè crema a les pedres del llampegueig. És verda la teua llum clara,

és viva l’ona alta que alça el vent.

És cru el melic que em canta a la vora de l’aigua.

Nòmada la sang dissolta en pluja, màgic el pit dissolt.

Ol la fullaraca sobre el port on viuen les libèl•lules.

De tot el camí que tradueix l'aiguat,

el subtil fil de l’entranya vessada, l’ocell de l’ull forjat

com un testament de caragols lívids en l’unic riu

de la gola, enfebrida de camins.

Sobre la tierra, aquesta consciència del mar crescut al coixí.

.

Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

 

 

 

HORA DE EMBRIAGUEZ

 

 

Veo en la gota de augurio, el trasunto del dedal de lo innombrable,

la espiral del grano en el ala del viento, y más allá,

el desafío de la rosa del sexo tangible en mi pecho, tendida

en el cuenco de mis manos.

El aliento arde sobre las piedras del relampagueo. Es verde tu luz

clara, es viva la ola alta que levanta el viento.

Es crudo el ombligo que me canta al borde del agua.

Nómada la sangre disuelta en lluvia, mágico el pecho disuelto.

Huele la hojarasca sobre el puerto donde viven las libélulas.

De todo el camino que traduce el aguacero,

el sutil hilo de la entraña derramada, el pájaro del ojo forjado

como un testamento de caracoles cárdenos en el solo río

de la garganta, enfebrecida de caminos.

Sobre la tierra, esta conciencia del mar crecido en la almohada.

.

Del libro: “Invención de la espera”, 2020

©André Cruchaga


No hay comentarios: