LLENGUATGES FOSCOS

Imagen FB de Pere Bessó

LLENGUATGES FOSCOS

Hi ha llenguatges més foscos que les finestres a peu del fum.
Un s’acostuma a beure tanta indigència al voltant
dels prostíbuls, mentre es despulla l’irrisori; i la banalitat,
adquireix categoria de cistella bàsica.
Hi ha dies incomprensiblement llargs als ulls.
Ara sóc un animal estès a les voravies a mercè del temps
que transcorre a la vora de la nit.
Ara parle des de l’animal tendre que sóc, però em confesse
humà, apèndix de tantes absències i del fred que germina
en la molsa, i dels ídols que circumciden les ales.
A la pell es comencen a explicar les paranoies i el rosegó
deseixit de la terra: així va la fam a la deriva.
.
. Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

LENGUAJES OSCUROS

Hay lenguajes más oscuros que las ventanas al pie del humo.
Uno se acostumbra a beber tanta indigencia alrededor
de los prostíbulos, entretanto se desnuda lo irrisorio; y lo banal,
adquiere categoría de canasta básica.
Hay días incomprensiblemente largos en los ojos.
Ahora soy un animal tendido sobre las aceras a merced del tiempo
que transcurre a la orilla de la noche.
Ahora hablo desde el animal tierno que soy, pero me confieso
humano, apéndice de tantas ausencias y del frío que germina
en el musgo, y de los ídolos que circuncidan las alas.
En la piel se empiezan a explicar las paranoias y el mendrugo
desasido de la tierra: así va el hambre a la deriva.
.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga