CAMÍ DE DUBTES

Imagen FB de Pere Bessó

CAMÍ DE DUBTES

Des de la més remota nit hem vist els vaixells trencats dels somnis i el dolor d’ull de l’últim cel de l’alba. Fa fred en l’ocell damunt de la pedra, o en el bes deixat per amants tardívols. Sempre el cerç ens condueix al barranc de la mort o a l’anònim trànsit enyorat, sense que la boirina ens deixe caminar en la placidesa: en l’eco d’algun proverbi, és major la nuesa a la talaia que ens mira sense conhort.

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

CAMINO DE DUDAS

Desde la más remota noche hemos visto las vasijas rotas de los sueños y el dolor de ojo del último cielo del alba. Hace frío en el pájaro sobre la piedra, o en el beso dejado por amantes tardíos. Siempre el cierzo nos conduce al barranco de la muerte o al anónimo tránsito añorado, sin que la neblina nos deje caminar en lo apacible: en el eco de algún proverbio, es mayor la desnudez a la atalaya que nos mira sin consuelo.

.
Del libro: Precariedades, 2020

©André Cruchaga