PORTA TANCADA

Imagen FB de Pere Bessó

PORTA TANCADA

Tanquí la meua ànima com es tanca una ferida: ara, després dels atroços desvestiments, només veig la gent que passa amb els seus pius en la sumem, encara que els carrers sempre tremolen a la gola amb un tall d’ulleres. També m’he llevat el tomb dels resquills i l’assetjament del sutge en desbandada. (De quan en volta, és clar, recorde les gotetes tèbies de la barbàrie.)

.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ

PUERTA CERRADA

Cerré mi alma como cerrar una herida: ahora, después de los atroces desvestimientos, solo veo la gente que pasa con sus chunches en la sumamos, aunque las calles siempre tiemblan en la garganta con un filo de ojeras. También me he quitado el tumbo de las esquirlas y el acoso del hollín en desbandada. (De vez en cuando, claro, recuerdo las gotitas tibias de la barbarie.)

.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019

©André Cruchaga