Imagen FB de Pere Bessó
AL
MAR DEL PIT
Al mar del pit, el
coàgul circumdant de les aigües damunt dels ulls. Lentes plagues mosseguen la
son, brusques dents arranquen la incandescència, dures brases repassen
l’insomni, inèdites màscares hissen el seu maquillatge: res no s’esdevé quan
somie amb el pretèrit, llevat del rovell, ací, de la rosa finida i el seu acord
de ferro o espill.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ
EN EL MAR DEL PECHO
En el mar del
pecho, el coágulo circundante de las aguas sobre los ojos. Lentas llagas
muerden el sueño, bruscos dientes arrancan la incandescencia, duras brasas
repasan el insomnio, inéditas máscaras izan su maquillaje: nada sucede cuando
sueño con el pretérito, salvo el moho, ahí, de la rosa fenecida y su acorde de
hierro o espejo.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
No hay comentarios:
Publicar un comentario