jueves, 7 de noviembre de 2019

I DE SOBTE ELS CARRERS

Imagen Pinterest




I DE SOBTE ELS CARRERS




I, de sobte, els carrers s’omplin de passat i les nits d’ofec com aquella finestra del sens fi rere de la nit. En les agulles cremades del rellotge la rosa mítica entre la boira i els morts. La rosa de carn que atresora el record, mentre s’amputa el centpeus de les palpitacions. A estones la nit em distrau amb aquestes brutícies que parpellegen a deshora en les voreres.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





Y DE PRONTO LAS CALLES




Y de pronto, las calles se llenan de pasado y las noches de ahogo como aquella ventana del sinfín tras la noche. En las agujas quemadas del reloj la rosa mítica entre la niebla y los muertos. La rosa de carne que atesora el recuerdo, mientras se amputa el ciempiés de las palpitaciones. A ratos la noche me distrae con esas porquerías que pispilean a deshora en las aceras.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga
©Imagen Pinterest

No hay comentarios: