jueves, 7 de noviembre de 2019

RETORNE A LA BOIRA D’OMBRES

Imagen FB de Pere Bessó





RETORNE A LA BOIRA D’OMBRES




Retorne a la boira d’ombres, a la silueta eixerida de les hores: el país ens mostra les seues morenes fefaents al moment de mirar cap a l’espill. (És profunda la dentadura del desig quan tires la roba a les golfes, quan el vent frega les bragues de la ranera i en la diadema del penya-segat es veu la llum. Se veu el lotus verd, boirós en la meua boca.) En realitat, sempre retorne a l’adverbi feliç de les teues randes.
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ






REGRESO A LA NIEBLA DE SOMBRAS




Regreso a la niebla de sombras, a la silueta pizpireta de las horas: el país nos muestra sus almorranas fehacientes al momento de mirar hacia el espejo. (Es profunda la dentadura del deseo cuando tiras la ropa al desván, cuando el viento roza las bragas del estertor y en la diadema del acantilado se ve la luz. Se ve el loto verde, nebuloso en mi boca.) En realidad, siempre regreso al adverbio feliz de tus encajes.
.
Del libro: “Metáfora del desequilibrio”, 2019
©André Cruchaga







No hay comentarios: