viernes, 21 de junio de 2019

LLIÇONS APRESES


Imagen FB de Pere Bessó





LLIÇONS APRESES




Cuando alguien aprieta los pedales del viento
Y se presenta el huracán
El río corre como un perro azotado
Vicente Huidobro




He confiat al vent aquest viatge com qui vol agafar la vida
des del tamboret despentinat de la farsa de tots els dies.
Al coixí, l’ull del fred de la nit amb els seus pedals
de fosc vestit, alça els punys desmesurats.
Al costat del cos, l’única absolució possible és el gos
que em llepa les mans. Com el riu, el temps i el seu estrany discórrer
que despulla les meues pertinences. La decrepitud em fa lívid el cos.
En la punta de la branca de l’alé, la queixa que ens fa mal,
les ossades de la nit i la seua total destrucció.
De les lliçons apreses, els entrebancs que caminen en la meua boca.
I aquells fars que em teixiren les temples arran de la follia.
I aquell grapat de terra en l’olfacte, humit, verd i amuntegat
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




LECCIONES APRENDIDAS




Cuando alguien aprieta los pedales del viento
Y se presenta el huracán
El río corre como un perro azotado
Vicente Huidobro




He confiado al viento este viaje como quien quiere asir la vida
desde el taburete despeinado de la farsa de todos los días.
En la almohada, el ojo del frío de la noche con sus pedales
de oscuro traje, levanta sus puños desmedidos.
Junto al cuerpo, la única absolución posible es el perro
que lame mis manos. Como el río, el tiempo y su extraño discurrir
que despoja mis pertenencias. Lo decrépito amorata mi cuerpo.
En el extremo de la rama del aliento, la queja que nos duele,
las osamentas de la noche y su total destrucción.
De las lecciones aprendidas, los tropiezos que caminan en mi boca.
Y aquellos faros que tejieron mis sienes al pie de la locura.
Y aquel puñado de tierra en el olfato, húmedo, verde y agolpado.
.
Del libro “Estación Huidobro”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: