miércoles, 6 de marzo de 2019

IMMOBILITAT DEL FOC

Imagen FB de Pere Bessó






IMMOBILITAT DEL FOC




T’alces en el piano del buit i flueixes amb la vena trencada de les ombres. Ací, l’alegria confusa de la copiositat, l’immòbil narrador de dies foscos, el trau del zodíac atrapat en la ironia de la crosta terrorífica de la boca. Davant del bufó que condueix el ramat, la follia a punt de convertir-se en trona. Quasibé amb desesperació se’ns venen trossets de paradís en un país ple de fatiga. (Supose que el deliri no pot arribar a tanta gana, ni ser eterna aquesta ebriesa de frenètiques paròdies. Haurem d’esperar sabates i espills o morir aferrats al meu abandó. O incinerar, tot d’un colp, l’engany.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




INMOVILIDAD DEL FUEGO




Te yergues en el piano del vacío y fluyes con la vena rota de las sombras. Aquí, la alegría confusa de la copiosidad, el inmóvil narrador de días oscuros, el ojal del zodíaco atrapado en la ironía de la costra terrorífica de la boca. Frente al bufón que conduce al rebaño, la locura a punto de convertirse en púlpito. Casi con desesperación se nos venden pedacitos de paraíso en un país colmado de fatiga. (Supongo que el delirio no puede llegar a tanto apetito, ni ser eterna esta embriaguez de frenéticas parodias. Habrá que esperar zapatos y espejos o morir aferrados a mi abandono. O incinerar de una vez por todas, el engaño.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: