miércoles, 6 de marzo de 2019

PLENITUD BUIDA

Imagen FB de Pere Bessó






PLENITUD BUIDA




Allà en l’absència captiva dels meus ulls, el fons de la tremolor del vent i el sospir de les paraules. Mentre m’embriaguen els ocells finits, la boca articula plurals fogueres, com si el murmuri de les flames, gaudira de la transitorietat del batec. (Un resplendor de foscors marca el meu camí: davant de la retòrica dels tafurs, que descansen en pau les evaporacions de la història, o aquest estrany amor que germina al meu coixí com una misèria de les meues sabates.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ




PLENITUD VACÍA




Allá en la ausencia cautiva de mis ojos, lo hondo del temblor del viento y el suspiro de las palabras. Mientras me embriagan los pájaros fenecidos, la boca articula plurales hogueras, como si el murmullo de las llamas, se gozara de la transitoriedad del pálpito. (Un resplandor de oscuridades marca mi camino: ante la retórica de los tahúres, que descansen en paz las evaporaciones de la historia, o ese extraño amor que germina en mi almohada como una miseria de mis zapatos.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: