sábado, 16 de marzo de 2019

HI HA DIES NOMÉS

Imagen FB de Pere Bessó





HI HA DIES NOMÉS




…hay días una gana ubérrima, política,
de querer, de besar al cariño en sus dos rostros,…
César Vallejo




Hi ha dies, només, que encorbat, envilesc de tràfec i buits, de misèria i excessos d'alegria. Aquest ací d'amuntegada embriaguesa, atordeix al temps i embruta les finestres. Al carrer, bese el rostre de la meua ombra i aquest dolor sobrat en ulls de sutge i carn no audible en el silenci de les paraules. Ací no hi ha salvació per a l'ànima, sinó paradoxes i restes per a l'harmonia. Hi ha dies que excaven ferides i dentadures d'afonades llàgrimes. Malgrat açò camine amb els meus ossos despresos, amb el crit extrem, mentre es fa de dia. (Sovint, ens oblidem anegats de semàfors, crescuts d'inexorable destí, quiets de tall davant d'uns altres amants. El temps ens fa humans quan ens perllonga en el bes, o la mort.)
.
Poema d'ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





HAY DÍAS SOLAMENTE




…hay días una gana ubérrima, política,
de querer, de besar al cariño en sus dos rostros,…
César Vallejo




Hay días, solamente, que encorvado, envilezco de tráfago y vacíos, de miseria y excesos de alegría. Este aquí de hacinada embriaguez, aturde al tiempo y ensucia las ventanas. En la calle, beso el rostro de mi sombra y ese dolor sobrado en ojos de hollín y carne no audible en el silencio de las palabras. Aquí no hay salvación para el alma, sino paradojas y restas para la armonía. Hay días que excavan heridas y dentaduras de hundidas lágrimas. Pese a ello camino con mis huesos desprendidos, con el grito extremo, mientras amanece. (A menudo, nos olvidamos inundados de semáforos, crecidos de inexorable destino, quietos de filo frente a otros amantes. El tiempo nos hace humanos cuando nos prolonga en el beso, o la muerte.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga


No hay comentarios: