domingo, 17 de marzo de 2019

RES NO EM CAL

Imagen FB de Pere Bessó





RES NO EM CAL




Mutilado del rostro, tapado del rostro, cerrado del rostro,
ese hombre, no obstante, está entero y nada le hace falta.
César Vallejo




Les mutilacions ens parlen del crit visiblement nu: per sort, a tot el tràgic sobreviu el teu cos. En la precarietat res no em cal, car respire encara la teua rosa incendiada, aquesta llum apegalosa entre els meus dits, ressonant d’horitzó, verd de desigs. Ací, llavors, mamprenc a viure el remot: l’embriaguesa de l’ànima i el seu vent de trens, la fuga que es revela en l’abducció de les gavines. (En cada rostre es dissolen els hams del vent; de vegades se’ns fa obscena la descomposició de l’arc del cel o inenarrable la llengua de l’èxtasi. Malgrat la cal·ligrafia inintel·ligible de l’escuma, sóc ací en propera llunyania: mai la misèria no pogué amb les meues tosques mans.)
.
Poema d’ANDRÉ CRUCHAGA traduït en català per PERE BESSÓ





NADA ME FALTA




Mutilado del rostro, tapado del rostro, cerrado del rostro,
ese hombre, no obstante, está entero y nada le hace falta.
César Vallejo




Las mutilaciones nos hablan del grito visiblemente desnudo: por suerte, a todo lo trágico, sobrevive tu cuerpo. En la precariedad nada me falta, pues respiro todavía tu rosa incendiada, esa luz pegajosa entre mis dedos, resonante de horizonte, verde de deseos. Ahí, entonces, empiezo a vivir lo remoto: la embriaguez del alma y su viento de trenes, la fuga que se revela en la abducción de las gaviotas. (En cada rostro se disuelven los anzuelos del viento; a veces nos resulta obscena la descomposición del arco iris o inenarrable la lengua del éxtasis. Pese a la caligrafía ininteligible de la espuma, estoy aquí en cercana lejanía: nunca la miseria pudo con mis toscas manos.)
.
Del libro “Vallejo dream”, 2019
©André Cruchaga

No hay comentarios: